UN TURISTA SE SUÏCIDA (PROPERAMENT)

Actualment en fase de preproducció. L’obra, de Sílvia Navarro, va ser escrita el 2018, quan la pressió turística i la conseqüent reacció de la població a la conversió de la ciutat en un absurd parc temàtic encara no havien arribat als nivells actuals. Per això, ara més que mai, és necessari que un turista se suïcidi a Barcelona. Com canta el grup Svetlana irònicament, “un puto somni de ciutat”.

Un turista se suïcida va ser guanyador del XLIV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi (2018) i ha estat finalista al Premi Quim Masó 2023.

Sinopsi

Un turista japonès que visita Barcelona per allunyar-se de la soledat, una dona embarassada que no estima el pare del seu fill, un publicista arribista, un nen que se sent ignorat, una mestra d’escola que encara creu que pot canviar alguna cosa, una mare enganyada, un oficinista que ha d’arribar a Ikea abans no tanqui. Aquests personatges coincidiran en l’espai i el temps del centre de la ciutat, en un món globalitzat on totes les grans urbs comencen a perdre els trets personals que les identifiquen per tornar-se una amalgama d’Starbucks i turisme de masses. Aquesta trobada dels personatges canviarà les seves vides per sempre en menys d’un minut.

NOTA DE L’AUTORA

“Un turista mor mentre feia balconing al seu hotel”. Una notícia que es repeteix cada estiu. La idea de que aquest turista no hagués caigut accidentalment sinó que hagués decidit suïcidar-se en plenes vacances, durant aquells 15/20 dies pels quals ens llevem els altres 345 va ser el punt d’arrencada d’Un turista se suïcida. 

A partir d’aquí, vaig començar una reflexió sobre la despersonalització de les ciutats globalitzades, orientades cap a un model turístic massiu i com això afecta als seus habitants, que se senten com treballadors d’un gran parc temàtic.

Al mateix temps, Un turista se suïcida gira al voltant de la teoria de Bauman sobre la modernitat líquida, sobre la fragmentació de la identitat, sobre la inestabilitat laboral, la sobredosi d’informació sense filtre, l’economia de l’ excés, la manca de credibilitat dels models educatius i la crisi de les relacions interpersonals. Els personatges de l’obra exerceixen de mirall d’alguns d’aquest punts clau sobre els quals reflexiona Bauman per a acabar creant aquests turistes de la vida (com assenyala José Marmol respecte la tesi de Bauman), que deambulen per la seva realitat gairebé com a subjectes arrossegats per una força major.

Finalment, Un turista se suïcida és una obra eclèctica, amb crítica, ironia, riures, moments absurds, moments tendres, personatges a qui estimem, altres a qui odiem altres a qui mai entendrem. Una peça que vol ser reflex d’aquest gran personatge sense rèplica, gairebé a mode de cor grec sense veu però absolutament present, que és la pròpia ciutat.

Un turista se suïcida (properament)