Ifigènia en taxi | La Canina

IFIGÈNIA EN TAXI

Sinopsi

Ifigènia escriu llistes de 140 caràcters per evitar escriure una trilogia. Fa feliços als seus followers. Ifigènia agafa taxis per evitar perdre’s a les ciutats formiguer. Fa feliç als seu pare. Ifigènia es crea un compte al Tinder per evitar que li trenquin el cor de nou.

Fa feliç la seva mare. Fa llistes, agafa taxis, treu bones notes, té una feina i ben pagada, coneix tios guapos amb els que queda a discoteques de moda. Ifigènia fa feliç tothom. Ifigènia fa allò que s’ha de fer. Sempre. L’han educat així. I ella ha estat una alumna excel·lent. De resultats excel·lents.

Però qui es preocupa per la nena que somia i l’adulta sense somnis? Què fa feliç a Ifigènia? Avui la pluja, potser. Què hagués estat Ifigènia si ningú li hagués dit tot allò que havia de ser?

Fitxa Artística

Dramatúrgia i direcció: Sílvia Navarro

Intèrpret: Cristina Martínez

Espai escènic: José Antonio Aguado

So: Manel Bach

Il·luminació: Aleix Mayans i Tània Gumbau

Assessorament de moviment: Núria Rocamora

Construcció de titelles i assistent de manipulació: Clara Algaba

Disseny gràfic i projeccions: Ignasi Cabanes, Alícia Rey i Marina Figueres

Descarrega el dossier

Recull de premsa

La dramaturga i directora Sílvia Navarro (94 minuts) revisa en aquest muntatge el mite d’Ifigènia en poc menys d’una hora i en forma de monòleg contemporani. Aquesta Ifigènia va en taxi per una ciutat que no cal dir perquè totes són la mateixa, estudia, es fa un Tinder per insistència materna i té el cap ple d’ocells.

En un escenari presidit per llibres oberts Cristina Martínez fa una autèntica demostració de força interpretativa amb aquest monòleg. Canta, recita, manipula titelles, balla, es mou, diu, mira, respira. I tot ho fa amb veritat. Una feina preciosa.

El text, per la seva part, fa una reivindicació compromesa dels outsiders, dels que, com Ifigènia, “moren” a mans dels poderosos, dels que manen, dels que decideixen què és normal. A Ifigènia en taxi aquestes forces no són els déus, ni els militars, sinó l’educació, els pares, la societat en general, les normes que ens apreten i ens demanen ajustar-nos a siluetes predibuixades, i a les que Ifigènia s’hi resisteix com pot.

Ifigènia en taxi és una d’aquelles adaptacions intel·ligents, modernes i interessants d’un clàssic grec que desperten la curiositat i permeten a les persones que temen el terme clàssic descobrir-los des d’una altra perspectiva o, directament, oblidar-ne l’origen i gaudir d’una bona història. Un muntatge que passa com un sospir (jo m’hauria quedat tres hores més amb la Ifigènia) i que passarà també com un sospir per la cartellera. No badeu!”

GEMA MORALEDA, SOMNIS DE TEATRE

“La crítica que l’obra fa al sistema educatiu és el que més ha ressonat aquests dies dins el meu cap. Segurament perquè jo mateix em considero un fracàs d’aquest sistema educatiu. L’obra també aprofita per parlar de les xarxes socials -on ens amaguem mostrant només la nostra millor cara- i de les discoteques “aquests llocs foscos, sorollosos i angoixants” on seguim anant els joves i no tan joves.

Cristina Martinez demostra una gran versatilitat al llarg de la representació ballant, cantant, recitant, corrent, i tota l’obra es desenvolupa a un ritme frenètic acompanyat, de tant en tant, d’imatges projectades a tota pastilla en una pantalla. Competicions d’esport, gent exageradament atractiva passant-s’ho exageradament bé, produccions en cadena d’una fàbrica, … Aquestes serveixen per remarcar les paraules que recita l’actriu i que ens deixa imprès a la retina -tot i no recordar la majoria d’imatges- aquesta sensació de l’escola com una fàbrica per acabar pensant tots de la mateixa forma i actuant de la mateixa manera.

El fet és que vaig gaudir d’allò més amb aquesta peça teatral que només s’ha representat durant quatre dies i que per culpa de les limitades capacitats d’un servidor no he pogut publicar abans. Si teniu la sort de veure-la en alguna cartellera, no us ho penseu i aneu-hi.”

TONI RIUS, UN CALAIX DE SASTRE

La compañía La Canina presenta del 7 al 10 de febrero en la Sala Àtic22 del Tantarantana el montaje Ifigènia en taxi, un monólogo de poco más de una hora de duración escrito y dirigido por Sílvia Navarro e interpretado por Cristina Martínez. La actriz se pone en la piel de una mujer con un perfil muy propio de nuestro tiempo, con las nuevas tecnologías y el contacto a través de las redes sociales en un lugar preeminente del día a día. Según se puede leer en la sinopsis, la protagonista “escribe listas de 140 caracteres para evitar escribir una trilogía”, y también “se crea una cuenta en Tinder para evitar que le rompan el corazón de nuevo”. Pero todo esto no evita sentirse sola a menudo y preguntarse de manera insistente sobre su vida, y también sobre la muerte. Se cuestiona especialmente si es feliz. Ella cree que hace feliz a todo el mundo, pero “¿quién se preocupa por la niña que sueña y la adulta sin sueños?”. El texto habla asimismo del entorno y la presión social, los consejos de la gente que nos rodea, y el personaje se acaba preguntando: “¿Qué hubiera sido Ifigènia si nadie le hubiera dicho todo lo que tenía que ser?”.

La soledad de la protagonista en el escenario se rompe esporádicamente con la aparición de unos títeres, que llevan la firma de Clara Algaba. Del movimiento es responsable Núria Rocamora, también ayudante de dirección.

BARCELONA CULTURA

Diari de Terrassa - 23/03/16